Vocabulari
Roma
- necròpolis: Cementiri d'època prehistòrica o antiga.
- arc de mig punt: Arc que dibuixa mitja circumferència amb un únic centre.
- volta de canó: Generada pel desplaçament d'un arc de mig punt al llarg d'un eix longitudinal.
- volta d’aresta: Formada per la intersecció de dues voltes de canó iguals i que es creuen perpendicularment.
- cardo: La ciutat es divideix en quatre parcel·les separades principals, el cardo és el nord-sud.
- decumà: O decumanus era, en la planificació urbanística romana, un carrer orientat en direcció est-oest en un campament militar o en una colònia.
- aqüeductes: Extraordinaris monuments amb arcades encarregats de portar l'aigua als nuclis urbans des dels pantans o rius de les muntanyes.
- pòdium: En un amfiteatre, mur que separava l'arena de la càvea.
- termes: Edificis p´ublics destinats als banys en piscines d'aigua calenta, tèbia i freda.
- teatre: Locals d'estructura semicircular semblant a la dels teatres grecs, però construïts sense aprofitar el desnivell del terreny.
- amfiteatre: Construcció de planta el·líptica sorgida de la unió de dos teatres. S'hi feien lluites de gladiadors, i d'animals.
- circ: Lloc on s'organitzen les curses de quadrigues i es feien activitats atlètiques.
- basílica: Edifici generalment rectangular format per tres naus cobertes amb una volta de can´o i mitja c´upula al fons.
- columnes commemoratives:
- arc de triomf: Constru¨its principalment al fòrum o als accessors de les ciutats i podien ser d'una o de tres arcades.
- opus caementicium: És un tipus d'obra feta de morter i de pedres de tot tipus i té l'aparença del formigó.
- bust: Escultura que només presenta el cap i la part superior del cos.
- escultura eqüestre: És una estàtua d'un home muntat a cavall.
- pilastres: Element arquitectònic semblant a la columna, però de secció quadrada o rectangular, sovint sortint d'un mur al qual és adossat o del qual forma part.
- arena: Part central d'un circ o d'un amfiteatre, on tenen lloc les curses, els combats i els jocs o espectacles.
- vomitoris: En els teatres i amfiteatres romans, cadascuna de les portes obertes damunt la càvea que donaven accés a les grades.
- monolític: Fet d'una sola pedra.
- tambor: Cadascuna de les peces del fust d'una columna que no és monolítica.
- òcul: Ull de bou.
- fornícules: Buit deixat en el gruix d'una paret per a col·locar-hi una estàtua, un altar, etc.
- carreus: Pedra tallada en forma de paral·lelepípede rectangular i amb caires vius emprada en la construcció de murs, de pilars, etc.
- cassetons: Cadascun dels buits quadrats, rectangulars o poligonals formats per les bigues aparents amb què són construïts els cassetonats o teginats, practicats per a adornament de sostres.
- thólos: És una estructura d'enterrament caracteritzada per una falsa volta creada per la sobreposició de successius petits anells de rajoles o, més habitualment, pedres. El resultat sembla un gran rusc d'abelles.
- pseudoperípter: Dit del temple que té una renglera de semicolumnes adossades directament a les parets laterals i a la posterior de la cel·la.
- atri: Pati interior, generalment voltat de pòrtics.
- impluvium: Cisterna o piló situat a l'atri o peristil de la casa etruscoitàlica i romana i que hom destinava a recollir l'aigua de la pluja que queia del compluvi.
- compluvium: Obertura al centre de l'atri de les cases romanes per a fer sortir el fum i deixar entrar la claror, que recollia les aigües pluvials i les conduïa a l'impluvi o piló central.
- tabernae: Botiga petita d'època romana que era usada pel propietari també com a dormitori.
- cubícula: Habitacions de la casa romana que es disposen al voltant del atrium i la funció era dormitori.
- triclinium: A les cases romanes antigues, menjador constituït per una taula voltada de tres llits on hom es reclinava per menjar.
- tablinium:Cambra d'una casa romana situada entre l'atri i el peristil.
- lararium: Lloc de la casa romana destinat al culte domèstic dels lars.
- peristil: Pati interior voltat de porxos, típic de les cases gregues i romanes.
- opus tessellatum: Tècnica normal de grec i mosaic romà, feta de tessel·les que són majors d'aproximadament 4 mm.
- presbiteri: Part de l'església, anomenada també santuari, situada al fons de la nau central, on hi ha l'altar major, i és reservada als clergues.
- nàrtex: Vestíbul, pòrtic situat davant la porta d'una església.
- iconografia: Ciència auxiliar de la història de l'art que serveix per a desxifrar la temàtica d'una obra.
Art bizantí
- iconoclasta: Contrari al culte de les imatges, seguidor de la iconoclàstia. Els iconoclastes vas provocar la destrucció de les imatges.
- icones: Representació pictòrica, sobre fusta, de Crist o d'algun dels seus misteris, de la Mare de Déu o dels sants, especialment entre els cristians bizantins.
- iconòstasi: A les esglésies d'Orient, mur de fusta o d'obra, decorat amb icones, que separa el santuari de la nau.
- atri: Pati interior, generalment voltat de pòrtics.
- nàrtex: Vestíbul, pòrtic situat davant la porta d'una església.
- eix longitudinal: És el eix de simetria d'un cos.
- petxines: Cadascun dels quatre triangles curvilinis situats entre els arcs torals, sobre els quals descansa directament l'anell de la cúpula.
- cimaci: Peça en forma de piràmide truncada i invertida, que alleugera el pes del capitell i està decorada amb diversos motius ornamentals.
- volta mig punt: És el que dibuixa mitja circumferència amb un únic centre.
- volta d’aresta: És la formada per la intersecció de dues voltes de canó iguals i que es creuen perpendicularment.
- pantocràtor: En l'art bizantí i el romànic, dit de Crist representat com a senyor de l'univers.
- theotokos: És una paraula grega que significa "Mare de Déu".
- atemporal: Que no fa referència a un temps concret.
- iconografia: Ciència auxiliar de la història de l'art que serveix per a desxifrar la temàtica d'una obra.
- isocefàlia: És el nom que rep una norma estètica utilitzada en l'art quan es representen diversos personatges situats en posicions o plans diferents, com en els frisos esculpits.
Art islàmic i mudèjar
- alcorà: Vol dir "recitació"
- hègira: Nom donat a l'emigració de Mahoma cap a Yatrib
- arc apuntat: Tipus d'arc i paradigmàtic element estructural de l'arquitectura gòtica que substituí l'arc de mig punt utilitzat àmpliament durant el romànic o en l'arquitectura de l'Antiga Roma.
- arc de ferradura: És el que té una obertura que ultrapassa la mitjana circumferència amb el centre situat per sobre de la línia d'arrencada.
- dovelles: Bloc de pedra en forma de tascó per a formar arcs, voltes, etc.
- escriptura cúfica: És un estil de cal·ligrafia àrab, considerat el tipus d'escriptura més antic en aquest idioma i consistent en una forma modificada de l'antiga escriptura dels Nabateus.
- mocàrabs: Prismes col·locats en posici´o vertical, que pengen del sostre, com si fossin estalactites que embelleixen cúpules i voltes.
- pilar/columna: Element arquitectònic vertical, de suport, aïllat i massís, sobre el qual descansa una volta, una coberta o alguna altra càrrega.
- haram: Gran sala coberta d'una mesquita destinada a l'oració, dividida en naus mitjançant columnes.
- quibla: Alquibla, direcció o orientació cap on cal fer la pregària islàmica.
- mihrab: Nínxol situat al mig d'una alquibla.
- maqsura: Espai enreixat que separa el sobir`a dels altres assistents.
- shan: El pati porticat i descobert, on hi ha el minaret i la font de les ablucions.
- minaret: Torre adossada a la mesquita des d'on el muetzí crida a l'oració segons les prescripcions de l'islam.
- sabil: Font de les ablucions, en el qual els fidels s'han de rentar abans d'accedir al recinte interior.
- contrafort: Pilar sortint que fa cos amb un mur i li serveix de reforç perquè resisteixi a l'empenta de terres adossades, d'una volta, etc.
- merlets: Cadascun dels petits pilars d'obra i de secció quadrangular que per a defensa hom construïa al cim de les antigues fortaleses, deixant entre l'un i l'altre un espai per a poder tirar contra l'enemic.
- mudèjar: Art, principalment arquitectònic, que és resultat de la fusió d'elements de l'art cristià i de l'art àrab.
Art romànic
- atemporal: Que no fa referència a un temps concret.
- mecenes: Persona rica que patrocina generosament les arts, les ciències, una empresa cultural, un artista, etc.
- planta de creu grega: Creu formada per quatre braços de la mateixa mida que s'intersequen en angle recte.
- planta de creu llatina: Creu formada per dos segments de diferent llargada que es creuen en angle recte, on el segment menor creu el més llarg en una proporció de tres quarts.
- creuer: En algunes esglésies, nau transversal interposada entre la nau central i l'absis a fi d'augmentar, prop de l'altar, l'espai destinat als fidels.
- cimbori: Construcció de forma poligonal vuitavada o cilíndrica que serveix de base a una cúpula i descansa damunt els arcs construïts en la intersecció de dues naus.
- girola/deamb: Passadís que encercla el presbiteri del darrere.
- presbiteri: Part de l'església, anomenada també santuari, situada al fons de la nau central, on hi ha l'altar major, i és reservada als clergues.
- absis: Part d'una esgl´esia que s'obre al fons de la nau central.
- absidiola: Absis petit o secundari.
- cripta: Construcció arquitectònica subterrània, generalment sota el presbiteri dels temples, a fi d'acollir-hi la tomba o les relíquies d'un sant, o amb una finalitat simplement estructural.
- nàrtex: Vestíbul, pòrtic situat davant la porta d'una església.
- espadanya: Campanar de paret.
- bandes llombardes: Pilastres o faixes verticals que sobresurten del mur unides a la part superior per unes arcades. És un element decoratiu molt utilitzat per l’arquitectura romànica.
- lesenes: Faixa vertical estreta i de poc gruix que divideix els paraments dels murs i que sosté l'arcada.
- timpà: A l'edat mitjana, espai semicircular que constitueix la part superior d'una portalada romànica o gòtica, amb decoració escultòrica.
- arquivoltes: Motllura o conjunt de motllures esculpides a les dovelles que formen un arc seguint-ne la curvatura.
- brancals: Pedra col·locada a la part inferior de la porta; llindar.
- trencallum: Pilar o columna prima que divideix en dos el buit d'una obertura, com ara una porta o una finestra.
- llinda: Fusta o pedra travessera que clou la part superior d'un portal o una finestra i que descansa sobre els muntants.
- horror vacui: "Port del buit", tot s'omple.
- perspectiva jeràrquica: Característina de l'escultura, com m´es importància del personatge, més grandària.
- tetramorf: Motiu iconogràfic que representa el conjunt dels quatre animals o vivents que tradicionalment simbolitzen els evangelistes units en una sola figuració.
- teofania: Aparició o manifestació sensible de la divinitat.
- nimbe: Cercle lluminós que els escultors i els pintors col·loquen darrere el cap dels personatges sagrats. Pot ésser també de forma triangular, radiada, crucífera o oval i adornat amb orles i fistons.
- màndorla: Ametlla mística.
- colradura: Vernís transparent tenyit de color groguenc que, aplicat al damunt d'una superfície metàl·lica brunyida o mat d'estany, d'argent, d'alumini, d'acer o de qualsevol altre metall de color similar, els acoloreix de manera que semblin d'or.
- Epifania: Manifestació de Déu o d'un déu entre els homes.
- apòcrifs: Grup de llibres religiosos que no són considerats canònics.
- anunciació: Anunci fet per l'arcàngel Gabriel a Maria que havia d'ésser mare de Jesús.
- visitació: Segons la narració dels evangelis de la infància, visita que féu Maria a la seva cosina Elisabet, que hom celebra litúrgicament el 31 de maig.
- gènesi: Primer llibre de la Bíblia, on hi ha la narració de la creació.
- apocalipsi: Revelació dels esdeveniments de la fi del món.
Art gòtic
- profà: Que no té caràcter sagrat.
- volta de creueria: Tipus de volta característic de l'arquitectura gòtica, que rep aquest nom perquè està conformada per l'encreuament, o intersecció, de dues voltes de canó apuntat.
- arcbotants: Arc exterior, característic de l'arquitectura gòtica que transmet part de l'empenta d'una volta de la nau central a un contrafort lateral o boterell.
- transsepte: Nau transversal d'una església; creuer.
- trifori o matronium: Conjunt de finestres, originàriament triforades, de la tribuna o matroneu de la nau d'una església que donen a l'interior.
- claristori: Últim pis de la nau d'una catedral gòtica ocupat gairebé íntegrament per finestrals.
- rosassa o rossetó: Finestral circular, o part circular d'un finestral, calat i vidrat, que es troba generalment a la façana occidental de les esglésies
- refetor o menjador: Menjador comú dels membres d'una col·lectivitat estable, generalment de monestirs o convents.
- arc faixó o toral: Cadascun dels quatre arcs sobre els quals descansa una cúpula.
- nervis: Arc ressaltat a l'intradós d'una volta, per a reforçar-la o decorar-la.
- clau: Dovella central d'un arc, o una volta.
- pinacles: Element arquitectònic terminal acabat generalment en punta.
- gablets: Element decoratiu a manera de frontó, propi de l'art gòtic, que va col·locat a l'acabament d'una façana.
- helicoidal: Que té forma d'hèlix, corbat com l'espira d'una closca univalva.
- pintura a l’oli: Tècnica pictòrica on el suport és fusta o tela (lli o cànem) tensada en un bastidor a la qual s'apliquen amb pinzell pigments mòlts dissolts en olis secants, com la llinosa, que fan d'aglutinant.
- Pentecosta: Solemnitat que conclou el temps pasqual, en la qual l'Església commemora la vinguda de l'Esperit Sant.
- carrers: Població que, havent obtingut el dret de carreratge, era considerada carrer d'una ciutat o una vila de jurisdicció reial.
- predel.la: Bancal d'un retaule, generalment dividit en petits compartiments, on són representades escenes que tenen relació amb les de la part superior del retaule.
