Aristòtil

"La verdadera sabiduría está en reconocer la propia ignorancia."

Aristòtil

1/1

Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof grec. Se'l considera com un dels grans pensadors de la humanitat. El seu pensament en lògica, naturalisme i ètica dominaren en el pensament europeu fins ben entrat el segle XVI.

Era un ciutadà d'Atenes, ja que era originari de Macedònia.

Aristòtil va dominar el coneixement de la seva època, des de la filosofia a la biologia, des de les matemàtiques fins a la psicologia. No només va estudiar gairebé tots els àmbits del coneixement existents en el seu temps, sinó que a més va fer contribucions significatives en la majoria d'ells.

Dins l'àmbit de la ciència, Aristìtil va estudiar anatomia, astronomia, economia, embriologia, geografia, geologia, metrorologia, física i zoologia.

Dins la filosofia, va escriure sobre estètica, ètica, govern, metafísica, política, psicologia, retòrica i teologia. També va estudiar sobre l'educació de les persones, els costums estrangers, la literatura i la poesia. Les seves obres, constitueixen una enciclopèdia virtual dels coneixements grecs. S'ha suggerit que Aristòtil va ser probablement l'última persona que sabia tot el que podia ser conegut en el seu temps.

Aristòtil afirmava que l'única realitat és el món que tenim al davant. No hi ha dos mons, com defensava Plató –el món de les idees i el món de les coses–, sinó un de sol, el món real, físic, dels éssers, i la seva constant transformació. Amb ell la filosofia abasta tots els camps del saber. El seu pensament ha influït més que el de qualsevol altre autor en tota la història de la filosofia. Cal destacar el paper dels àrabs en la seva reintroducció a Europa.

Encara que Aristòtil va escriure tractats elegants i diàlegs –Ciceró descriu el seu estil literari com "un riu d'or"–, es creu que la majoria dels seus escrits s'han perdut i només al voltant d'un terç de les obres originals han sobreviscut.

Aristòtil va anar a estudiar a l'Acadèmia de Plató a Atenes on, posteriorment, hi va ser professor durant uns 20 anys. Això va determinar que el seu pensament tingués una arrel profundament platònica: així, inicialment el seu pensament serà totalment platònic, per, poc a poc, anar adquirint el seu pensament trets diferenciats del pensament del seu mestre Plató. Desprès de la mort de Plató, Aristòtil va abandonar l'Acadèmia al no ser nomenat director i va tornar a Macedònia per fer-se càrrec de l'educació d'Alexandre el Gran. Quan aquest va arribar al poder va tornar a Atenes on va fundar la seva pròpia escola: el Liceu. Al cap d'un temps, Alexandre va conquerir tota Grècia, Pèrsia i va arribar fins el riu Indo. Al morir aquest, Aristòtil va ser acusat d'espionatge a favor de Macedònia i d'Atenes per evitar ser ajusticiat, tal i com ho va ser Sòcrates, morint l'any següent a l'exili.

BIOGRAFIA

Aristòtil va néixer l'any 384 a.C. en una petita localitat macedònia propera a la muntanya Athos anomenada Estagira, d'on prové el seu sobrenom, l'Estagirita. El seu pare, Nicòmac, era metge de la cort de Amintas III, pare de Filip i, per tant, avi d'Alexandre el Gran. Nicòmac pertanyia a la família dels Asclepíades, que reclamava descendent del déu fundador de la medicina i el saber es transmetia de generació en generació. Això fa pensar que Aristòtil va ser iniciat de nen en els secrets de la medicina i d'aquí li va venir la seva afició a la investigació experimental ia la ciència positiva. Orfe de pare i mare en plena adolescència, va ser adoptat per próxeno, al qual va poder mostrar anys després la seva gratitud adoptant a un fill seu anomenat Nicanor.

L'any 367, és a dir, quan comptava disset anys d'edat, va ser enviat a Atenes per estudiar a l'Acadèmia de Plató. No se sap quina classe de relació personal es va establir entre els dos filòsofs, però, a jutjar per les escasses referències que fan l'un de l'altre en els seus escrits, no es pot parlar d'una amistat imperible. La qual cosa, per altra banda, resulta lògic si es té en compte que Aristòtil anava a iniciar el seu propi sistema filosòfic fundant en una profunda critica el platònic. Tots dos partien de Sòcrates i del seu concepte de eidos, però les dificultats de Plató per inserir el seu món eidètic, el de les idees, en el món real obligar a Aristòtil a anar perfilant termes com «substància», «essència» i «forma» que li allunyarien definitivament de l'Acadèmia. En canvi és absolutament falsa la llegenda segons la qual Aristòtil va marxar d'Atenes despitat perquè Plató, a la seva mort, designés al seu nebot Espeusip per fer-se càrrec de l'Acadèmia. En la seva condició de macedoni Aristòtil no era legalment elegible per a aquest lloc.

CANVI O MOVIMENT

Fins ara hem analitzat el problema de l'ésser sense fer cap tipus de referència a l'altre element de la Polèmica entre Heràclit i Parmènides com seria el problema del moviment o canvi. Heràclit afirmava que el moviment era totalment imprevisible cosa que dificultava, fins fer impossible, el coneixement, mentre que Parmènides afirmava la impossibilitat del moviment. Aristòtil afirmarà que el moviment és possible, però no és cert que el moviment sigui totalment imprevisible, ja que els éssers només poden arribar a ser, allò que poden arribar a ser. Així definirà Potència com les possibilitats futures d'un ésser i Acte com allò que un ésser és.

Moviment serà, doncs, el pas de la Potència a l'Acte o dit d'una altra forma, el moviment serà definit com l'actualització de les potències de l'ésser en acte. Amb això Aristòtil mostra que el moviment és perfectament previsible i, per tant, la pretensió del pensament d'Heràclit de creure en un moviment imprevisible que ens porta a la impossibilitat del coneixement, és totalment injustificada. La polèmica està totalment superada, tant en el terreny de l'ésser, com en el terreny del moviment.

Si intentem relacionar el problema del moviment amb el problema de l'ésser ens adonem que les definicions d'acte i de Forma coincideixen ja que tant l’acte com la Forma són el que determinen que un ésser sigui el què és. Al mateix temps, veiem com allò que determina les possibilitats futures d'un ésser és la seva Matèria, de tal forma que si trobéssim un ésser immaterial, aquest seria immòbil, ja que no tindria potències.

Una altra qüestió interessant ve donada per intentar trobar què és primer, si l'acte o la potència, adonant-se Aristòtil del fet següent: per poder ser alguna cosa en el futur, s'ha de ser abans alguna cosa en el present, per tant, per poder tenir potències cal tenir abans acte, fent que l'acte sigui anterior a la potència, determinant això que l'univers sigui infinit en el temps: no ha estat creat, sinó que existeix des de sempre.

Aristòtil farà dues classificacions diferents sobre els tipus de moviment o de canvi:

1. Canvi Substancial. És aquell canvi que afecta a la substància, és a dir, és aquell canvi que fa que un objecte deixi de ser allò que és. Naturalment, això es produeix, quan l'afectada és la Forma.
2. Canvi Accidental. És aquell canvi en el que l'objecte no deixa de ser allò que és.

Una segona classificació seria la següent:

a) Generació-Corrupció. És el canvi del naixement i la mort de l'ésser. És tracta, doncs, d'un canvi substancial.
b) Traslació. És el canvi que afecta a les categories de temps i espai. És un canvi accidental.

c) Augment-Disminució. És el canvi que afecta a la categoria quantitat. És també un canvi accidental.
d) Alteració. Afecta a la resta de categories accidentals. Es tracta d’un canvi accidental.

Una altra qüestió important és que el moviment és etern i que tot allò que es mou és mogut per un altre, fet que ens obliga a considerar la necessitat de l'existència d'un Primer Motor que sigui immòbil. Abans ja hem parlat de la possibilitat d'un ésser immaterial, el qual seria Acte Pur i per tant immòbil, mentre que ara, Aristòtil ens ha mostrat la necessitat de la seva existència com a iniciador del moviment com a Primer Motor Immòbil: Déu (segons la tradició cristiana). Això estarà estretament relacionat amb la visió de l'univers d'Aristòtil, element molt important del seu pensament, ja que serà la visió del món acceptada fins l'obra de Copèrnic al s. XVI. Aristòtil afirmarà que la Terra és immòbil al centre de l'univers, mentre que la resta del món gira al seu voltant. El Primer Motor és fora de l'univers el qual, de forma indirecta (com per amor) fa que l'esfera de fixes marqui l'inici del moviment i aquest es vagi comunicant a la resta d'esferes interiors:

CONCEPCIÓ SOCIETAT HUMANA

Aristòtil subratlla que els éssers humans, per la seva pròpia naturalesa, tendeixen necasariamente a viure en una societat políticament organitzada. Només els animals i els déus poden viure aïllats. L'home és per naturalesa un ésser social, com ho prova el seu llenguatge i capacitat de raonament, molt superiors a les dels animals. També l'home és un animal polític, que necessita viure a la polis (Estat).

OBRES

Recordeu que de les obres que Aristòtil va escriure per publicar, per tal que les pugués llegir el públic en general, no n’ha arribat cap. Les obres disponibles són aquelles que va escriure per a ús intern del Liceu, per les classes i discussions internes.

Són les següents, agrupades per temes:

Organon o conjunt de tractats de lògica