Filosofant

BIOGRAFIA

 

(Westport, Anglaterra, 1588-Hardwick Hall, id., 1679) Filòsof anglès. Fill d'un eclesiàstic, va quedar a càrrec del seu oncle quan aquell va abandonar a la seva família, després de participar en una baralla a la porta de la seva església. Va estudiar al Magdalen Hall d'Oxford, i en 1608 va entrar al servei de la família Cavendish com a preceptor d'un dels seus fills, a qui va acompanyar en els seus viatges per França i Itàlia entre 1608 i 1610. A la mort del seu alumne, en 1628 , va tornar de nou a França per entrar al servei de Gervase Clifton.

 

En aquest país va romandre fins 1631, quan els Cavendish ho van sol·licitar de nou, com a preceptor d'un altre dels seus fills. En 1634, acompanyant al seu nou alumne, va realitzar un altre viatge al continent, ocasió que va aprofitar per entrevistar-se amb Galileu i altres pensadors i científics de l'època. En 1637 va tornar a Anglaterra, però el mal ambient polític, que anunciava ja la guerra civil, el va portar a abandonar la seva pàtria i instal·lar-se a París en 1640.

 

Poc temps abans havia fet circular entre els seus amics un exemplar manuscrit dels seus Elements de la llei natural i política, dels quals, en forma de dos tractats diferents, es van editar dues parts en 1650. A París va començar a publicar les diferents parts del seu sistema, començant amb el de cive en 1642. El 1651 va abandonar França i tornar a Anglaterra, enduent-se el manuscrit del Leviatan, sens dubte la més coneguda de les seves obres, que s'editaria a Londres aquest mateix any.

 

En 1655 va publicar la primera part dels Elements de filosofia i en 1658, la segona. Aquestes dues obres completaven la trilogia iniciada amb De cive. Després de la restauració de 1660 va gaudir del favor reial, però les acusacions d'ateisme que li van llançar els estaments eclesiàstics el van portar a retirar-se de la vida pública. Durant els últims anys de la seva vida va fer una traducció en vers de la Ilíada i l'Odissea, i va escriure una autobiografia en versos llatins.

 

 

PENSAMENT

 

Thomas Hobbes és un autor que reflexiona sobre l'origen de la societat. Afirma que l'home és dolent per natura (Homo homini lupus est: l'home és un llop per a l'home) i per això en l'estat natural l'home viu en un estat de guerra constant de tothom contra tothom. Entén per 'estat natural' aquella situació hipotètica en la qual l'home vivia segons la seva natura sense cap mena de limitació per part de l'estat, el qual encara no existia. Els homes consideren que aquesta situació de guerra de tothom contra tothom és insostenible, i per això decideixen de signar un pacte (el pacte social) pel qual renuncien a la seva llibertat i la cedeixen a mans d'un sobirà, el Leviathan (el qual pot ser una persona o una assemblea) que els ha de garantir la pau i l'estabilitat.

Així, llibertat i ordre són totalment incompatibles a causa de la natura pròpia de l'home i per això cal renunciar a la llibertat per poder viure en pau. Cal dir que el sobirà no signa el pacte, i per tant, ell no ha perdut la llibertat, però ha de mantenir en pau l'estat. Aquesta visió política és molt important, ja que per primera vegada es considera que l'origen del poder no es diví, sinó que és el poble qui atorga aquest poder en mans d'un sobirà, que no és més que un representant del poble; s'estableixen així, per part de Hobbes, les bases del liberalisme, sense que se'l pugui considerar, tanmateix, plenament liberal.

 

 

OBRES

 

1628- Tucídides (La seva traducció anglesa, amb la qual entenia mostrar als anglesos els perills de la democràcia)

 

1640- Elements of Law, Natural and Politics

 

1642- De Cive (Segona edició del De Cive a 1647)

 

1646- L'Òptica.

 

1651- Leviathan.

 

1654- De la llibertat i la necessitat (publicada sense el seu consentiment)

 

1655- A Defence of True Liberty from Antecedent and Extrinsical Necessity.

 

1656- The Questions Concerning Liberty, Necessity and Chance.

 

1657- De homine.

 

1658- Castigations of Hobbes his Darrer Animadversions, amb un apèndix titulat "" The Catching of Leviathan the Great Whale. "

 

1665- De Corpore.

 

1668- Escriu Behemoth, (història dels anys 1640-1660, però la seva publicació no va ser autoritzada)

 

1672- Versió en prosa de la seva Autobiografia, seguida d'una versió llatina en vers.

 

1675- Traduccions de la Ilíada i l'Odissea.

 

1682- Publicació pòstuma de Behemoth.