Filosofant

John Rawls (21 de febrer de 1921, Baltimore, Estats Units - 24 novembre de 2002, Lexington, Massachusetts, Estats Units). Va ser un filòsof nord-americà, professor de filosofia política a la Universitat Harvard i autor de Teoria de la justícia, (1971), Liberalisme polític (1993), The Law of Peoples (1999) i Justice as Fairness: A Restatement (2001). És àmpliament considerat com un dels filòsofs polítics més importants del segle XX. La seva teoria política proposa dos principis sobre els quals basar la noció de justícia a partir d'una posició original en l'esperit contractualista dels filòsofs polítics clàssics.

 

Rawls va ser reconegut amb el Premi Schock per lògica i filosofia i amb la National Humanities Medal de mans del president Bill Clinton el 1999, en reconeixement a "la seva ajuda a que tota una generació (...) revisqués la seva confiança en la democràcia". 

 

 

BIOGRAFÍA

 

John Borden (Bordley) Rawls va néixer a Baltimore, Maryland el 21 de febrer de 1921. Va ser el segon de cinc fills entre William Lee Rawls i Anna Abell Stump. Rawls va assistir a l'escola a Baltimore durant un curt temps abans de transferir-se a la Kent School, una escola preparatòria episcopal a Connecticut. Estats Units. Un cop graduat, el 1939, Rawls va estar a la Universitat de Princeton, on va començar a interessar-se en la filosofia, i va ser electe per al The Ivy Club. En 1943, va completar el seu Bachelor of Arts i es va unir a l'Armada dels EUA .. Durant la Segona Guerra Mundial, Rawls va servir com un infant en el Pacífic, on va estar a Nova Guinea, les Filipines, i Japó; al Japó, ell va presenciar les seqüeles del bombardeig sobre Hiroshima. Després d'aquesta experiència, Rawls va rebutjar una oferta per esdevenir un oficial i deixa l'armada com a soldat ras en 1946. A partir de llavors, retorna a Princeton per obtenir el doctorat en filosofia moral.

 

Rawls es va casar amb Margaret Fox, qui s'havia graduat de la Universitat Brown el 1949. Margaret i John compartien un mateix interès a crear índexs; ells van dedicar el seu primer estiu junts a escriure un índex per a un llibre de Nietzsche. De fet, va ser el mateix Rawls qui va preparar l'índex per la seva Teoria de la Justícia.

 

Després d'obtenir el seu Ph.D. de Princeton en 1950, Rawls es dedica a ensenyar fins a 1952, quan rep un Programa Fulbright per a la Universitat d'Oxford, on va ser influenciat pel teòric polític liberal i historiador Isaiah Berlin, i principalment pel teòric jurídic HLA Hart. Després de retornar als Estats Units, va servir com a assistent i després com a professor associat a la Cornell University. El 1962, esdevé professor de filosofia de jornada completa en aquesta Universitat, i aviat aconseguiria una posició en el MIT. El 1964 es va transferir a la Harvard University, on va ensenyar per almenys quaranta anys, i on va preparar a moltes de les contemporànies figures que lideren avui dia la filosofia política i moral, incloent a Thomas Nagel, David Lyons, Thomas Hill, Joshua Cohen , Christine Korsgaard, Elizabeth S. Anderson, i Barbara Herman.

 

Rawls va sofrir el primer de molts accidents cerebrovasculars en 1995, el que li va despullar de la seva habilitat per continuar treballant. No obstant això, fins i tot en aquest estat li va ser possible completar un treball titulat El Dret de Gents, que conté la declaració més completa de les seves perspectives sobre la justícia internacional, abans de la seva mort el novembre del 2002.

 

 

TEORIA DE LA JUSTÍCIA

 

En Teoría de la justicia Rawls argumenta heurísticamente en favor de una reconciliación de los principios de libertad e igualdad a través de la idea de la justicia como equidad. Para la consecución de este fin, es central su famoso acercamiento al aparentemente insuperable problema de la justicia distributiva.

De forma medular a este esfuerzo corresponde realizar un recuento de las circunstancias de la justicia (inspirado en David Hume), y de una situación de elección justa (más cercana en espíritu a Kant) para las partes enfrentadas a tales circunstancias y que se encuentren en la búsqueda de principios de justicia que guíen su conducta. Dichas partes se enfrentan a una escasez moderada y no son ni naturalmente altruistas ni puramente egoístas: tienen fines que buscan promover. Rawls ofrece un modelo de una situación de elección justa (la posición original con su velo de ignorancia) al interior de la cual las partes hipotéticamente escogerían principios de justicia mutuamente aceptables. Bajo tales restricciones, Rawls argumenta que las partes encontrarían particularmente atractivos sus principios de justicia favorecidos, superando a otras alternativas, incluyendo la utilitarista y la liberal-libertaria

 

 

OBRES

 

Bibliografía en castellà

 

Debat sobre el liberalisme polític (amb Habermas, Jürgen), Paidós Ibèrica, 1998.

El dret de gents i Una revisió de la idea de raó pública, Paidós Ibèrica, 2001.

La justícia com a equitat, Tecnos, 2002.

La justícia com a equitat: una reformulació, Paidós Ibèrica, 2001.

La justícia com a equitat i altres assajos: materials per a una teoria de la justícia, Tecnos, 1986.

Lliçons sobre la història de la filosofia moral, Paidós Ibèrica, 2006.

Lliçons sobre la història de la filosofia política, Paidós Ibèrica, 2009.

El liberalisme polític, Crítica, 2004.

Llibertat, igualtat i dret: les conferències Tanner sobre filosofia moral, Ariel, 1988.

Sobre les llibertats, Paidós Ibèrica, 1990.

Teoria de la justícia, Fons de Cultura Econòmica, 2006.

 

Articles

 

Justícia com equitat, en Revista Espanyola de Control Extern, v. 5 Núm 13, 2003.

L'ideal de l'ús públic de la raó, en Compte i Raó del Pensament Actual, Nº 86, 1994.

Justícia distributiva, en revista Estudis Públics del CEP, Nº 24, 1986.

 

Sobre Rawls

 

Norman Daniels (ed.), Reading Rawls: Critical Studies on Rawls '"A Theory of Justice", Stanford University Press, 1989, EUA

John Rawls. Estudis en la seva Memòria, Revista de Ciències Socials de la Universitat de Valparaíso, Nº 47, 2002, Xile.

Agustín Squella (ed.), Filosofia jurídica i política a Rawls, EDEVAL, 2007.

Rex Martin, Rawls s law of peoples: a realistic utopia ?, 2006.

Samuel Freeman (ed.), The Cambridge companion to Rawls, 2003.

David Quintero Fonts (autor) "La concepció rawlsiana de la Justícia" Revista de Dret. Universitat de Concepción. N ° 223-224. any LXXVI (A-Des, 2008)

Oscar Vallès. "La invitació filosòfica de John Rawls" Revista Consciència Activa 21, 2000