Filosofant

(Ginebra, Suïssa, 1712 - Ermenonville, França, 1778) Filòsof suís. Juntament amb Voltaire i Montesquieu, se li situa entre els grans pensadors de la Il·lustració a França. No obstant això, encara que va compartir amb els il·lustrats el propòsit de superar l'obscurantisme dels segles precedents, l'obra de Jean-Jacques o Rousseau presenta punts divergents, com el seu concepte de progrés, i en general més avançats: les seves idees polítiques i socials preludiaron la Revolució Francesa, la seva sensibilitat literària es va anticipar al romanticisme i, pels nous i fecunds conceptes que va introduir en el camp de l'educació, se'l considera el pare del pedagogia moderna.

 

 

BIOGRAFÍA

 

Orfe de mare des de primerenca edat, Jean-Jacques Rousseau va ser criat per la seva tia materna i pel seu pare, un modest rellotger. Gairebé sense haver rebut educació, va treballar com a aprenent amb un notari i amb un gravador, qui el va sotmetre a un tracte tan brutal que va acabar per abandonar Ginebra en 1728.

 

Va ser llavors acollit sota la protecció de la baronessa de Warens, qui el va convèncer que es convertís al catolicisme (la seva família era calvinista). Ja com a amant de la baronessa, Jean-Jacques Rousseau es va instal·lar a la residència d'aquesta en Chambéry i va iniciar un període intens d'estudi autodidacte.

En 1742 Rousseau va posar fi a una etapa que més tard va evocar com l'única feliç de la seva vida i va partir cap a París, on va presentar a l'Acadèmia de les Ciències un nou sistema de notació musical ideat per ell, amb el que esperava aconseguir una fama que , però, va trigar a arribar. Va passar un any (1743-1744) com a secretari de l'ambaixador francès a Venècia, però un enfrontament amb aquest va determinar el seu retorn a París, on va iniciar una relació amb una serventa inculta, Thérèse Levasseur, amb qui va acabar per casar-se civilment en 1768 després d'haver tingut amb ella cinc fills.

Rousseau va travar en aquells dies amistat amb els il·lustrats, i va ser convidat a contribuir amb articles de música a l'Enciclopèdia de D'Alembert i Diderot; aquest últim el va impulsar a presentar-se en 1750 al concurs convocat per l'Acadèmia de Dijon, la qual va atorgar el primer premi al seu Discurs sobre les ciències i les arts, que va marcar l'inici de la seva fama.

 

 

PENSAMENT

 

Tot el pensament de Rousseau es basteix sobre l'esquema del pas de l'estat natural a l'estat de societat, amb el projecte utòpic d'un retorn al primer sense abandonar el segon; fet que seria impossible.

 

Rousseau inicia un discurs que marca la separació taxativa entre un progrés material i un progrés moral. Rousseau adverteix sobre els costos de la socialització i la seva advertència no té simplement un caràcter moral, sinó que implica una anàlisi sistemàtica de l'evolució de l'espècie humana i la formació de les societats. És el primer pensador que tracta d'explicar teòricament l'allunyament de sí i el malestar general d'una societat avançada. Aquest desarrelament entre allò que l'home voldria fer i allò que realment fa, és el nucli del malestar modern per a Rousseau. La novetat de l'autor ginebrí és que és l'orde social qui coacciona a l'home fins a fer-lo oblidar de la seva pròpia naturalesa, els seus orígens primitius, aquells que encara ara poden observar-se en part en els pobles salvatges. La polaritat societat-individu es desdobla en la de naturalesa i cultura. Les societats humanes resultants de l'evolució des d'un estat natural primitiu no són simplement la suma dels individus que les han constituït; la seva descripció es realitza seguint el desenvolupament de fets històrics d'orde tècnic i econòmic que s'ha interrelacionat amb les institucions i les convencions socials.

 

En vida, la seva obra és considerada polèmica i l'allunya dels enciclopedistes i l'enfronta amb l'Església catòlica. Entre les seves obres més importants es troben els Discursos, Émile i El contracte social. Les seves obres autobiogràfiques són considerades precursores del romanticisme.

 

 

OBRES

 

• Projet concernant de nouveaux signes pour la musique (1742)

• Dissertation sur la musique moderne (1743)

• Discours sur les sciences et les arts (1750)

• Les contribucions a l'Encyclopédie

• Le Devin du village (1752), òpera

• Narcisse ou l’amant de lui-même (1752)

• Discours sur l'origine et les fondements de l'inégalité parmi les hommes (1755)

• Lettre sur la providence (1756)

• Lettres morales (1757-1758)

• Julie ou la Nouvelle Héloïse (1761)

• Du contrat social (1762)

• Émile (1762)

• Lettres sur la législation de la Corse (1764)

• Pygmalion (1771)

• Essai sur l'origine des langues (publicat pòstumament 1781)

• Les Confessions (1765-1770)

• Les Rêveries du promeneur solitaire (pòstuma)

• Correspondance complète de Jean-Jacques Rousseau 1769-1770.