El terme “renaixement” significa “tornar a néixer” i, en aquest sentit, el van adoptar els humanistes italians, i, concretament, G. Vasari que va batejar l’estil de la Baixa edat mitjana amb l’absurd nom de Gòtic, en el sentit de l’obra dels gots, és a dir, bàrbars per excel·lència. En realitat les arrels clàssiques del Renaixement es troben en la mateixa civilització medieval. No es tracta, com creien Michelet o Burkhardt, d’un nou esperit de ruptura amb l’Edat Mitjana i restauració de l’Antiguitat Clàssica, sinó de la maduració d’un procés iniciat en l’Edat Mitjana.

Neix a Itàlia, i el seu centre cultural és Florència, gràcies als Medici (mecenes protectors de l’art que es dedicaven a la banca). Moment de l’Humanisme, les individualitats i els genis.
Per primera vegada des de l’antiguitat l’home es va tornar a sentir el centre de l’univers, i es va tornar al repertori bàsic del classicisme (tant pel fet de deixar les verticalitats gòtiques com per fer servir les horitzontalitats aprofitant l’arc de mig punt). Va revaloritzar la bellesa davant el que és bast, el plaer davant el pecat i la raó davant el dogma (bellesa, plaer i raó).