Renaixement i Manierisme

- Antropocentrisme: Situa al ésser humà com a mesura de totes les coses.
- Contrareforma: Intent de reformar l'església de Roma.
- Perspectiva artificial o lineal: Línies paral·leles que van de més a prop a més lluny, convergeixen en un punt de fuga, el que crea una il·lusió de profunditat.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

- Mecenes: Persona rica que patrocina generosament les arts, les ciències, una empresa cultural, un artista, etc.
- Cortile o pati central: Pati central renaixentista, fet amb marbre de Gènova.
- Ordres romans: En l'arquitectura grega i romana, cadascun dels estils de construcció que es distingien pels diferents criteris de disposició dels elements arquitectònics fonamentals (columnes, capitells, entaulament).

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

- Arc de mig punt

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

- Volta de canó

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

- Cúpula: Cobertura que, amb una superfície semiesfèrica engendrada per la rotació d'un eix central, cobreix una planta constituïda per un cilindre o un polígon de molts costats.
- Creu llatina

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

- Creu grega

 

 

 

 

 

 

 

 

 

- Manierisme: Època entre el renaixement i el barroc. Sorgeix a partir d’un grup d’autors que trenquen amb la manera de fer (ex: Capella Six9tina, paret frontal; Vil·∙la Capra, Escola d’Atenes...).
- Multifacialitat: Característica d'una escultura sense vista preferent, que ens presenta el mateix interés estètic tot al seu voltant.
- Serpentinata: Designa la línia o figura que s'assembla a una forma en "S".
- Helicoidal: Que té forma d'hèlix, corbat com l'espira d'una closca univalva.
- Sfumato: Tècnica pictòrica que s’utilitza per aconseguir un aspecte vaporós (difuminar).
- Políptic: Retaule de pintura, escultura o orfebreria format per més de tres compartiments o plafons, articulats de manera que es puguin tancar sobre el plafó central.
- Tríptic: Composició pictòrica, escultòrica o d'orfebreria dividida en tres cossos, en la qual els dos exteriors es tanquen

sobre el central; tenen també decorada la cara exterior que resta a la vista quan el tríptic és tancat.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

- Perspectiva aèria: Es produeix una sensació de profunditat en una pintura.
- Terribilità: Caràcter terrible que adopten gestos dramàtics.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

- Transsepte: Nau transversal d'una església; creuer.
- Cassetons: Cadascun dels buits quadrats, rectangulars o poligonals formats per les bigues aparents amb què són construïts els cassetonats o teginats, practicats per a adornament de sostres.
- Petxines: Cadascun dels quatre triangles curvilinis situats entre els arcs torals, sobre els quals descansa directament l'anell de la cúpula.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

- Peristil: Sèrie continuada de fileres de columnes a l’entorn d’un pati o edifici (columnata).

- Balustrada: Barana el passamà de la qual descansa sobre balustres.

 

 

 

 

 

 

 

 

- Tambor: Mur cilíndric que serveix de base a una cúpula per a donar a aquesta major elevació, generalment amb finestrals per a il·luminar l'interior de l'edifici.
- Llanterna o llanternó: Arquitectura en forma de torre que es col·loca a sobre de la cúpula.

- Fornícula o nínxol: Buit deixat en el gruix d'una paret per a col·locar-hi una estàtua, un altar, etc.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

- Òcul: Forat circular a l'interior de la cúpula.
- Corba praxiteliana: Moviment a les figures i consisteix en recolzar tot el pes en una de les cames i així inclinar el maluc oposada.
- Ignudis: Nus masculins a l’època renaixentista.
- Sibil.les: Oracles que veuen el futur.
- Profetes: Persona que, inspirada per un déu, prediu el futur o revela coses ignotes a la ment.
- Isocefàlia: Que totes les persones tenen el cap a la mateixa alçada.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Barroc i Rococó

 

- Obelisc: Monument religiós i reial, de base quadrangular, acabat en punta i fet de diferents blocs de pedra o, molt més sovint, monolític, propi de l'Egipte faraònic.
- Ordre toscà: És l’aportació etrusca dels ordres clàssics.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

- Ordre gegant o colossal: Èxit de l'ordre gegant, amb columnes que inclouen 2 o 3 pisos. No falten els campanars, sols o en parella, molt decorats.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

- Eix longitudinal: Indicar l'eix d'un cos en la direcció amb una dimensió més gran.
- Al·legoria: Representacions d’alguna cosa que no te imatge (figuradament).
- Unifacialitat: Fet perquè es vegi des d’un únic punt de vista.
- Multifacialitat: Es pot contemplar des de diferents angles o punts de vista.
- Llanternó: Construcció, més alta que ampla i amb vidrieres laterals, que hom col·loca com a acabament d'alguns edificis per fer claror a l'interior.
- Il.lusionisme barroc: Engany visual (ex: els cassetons de més grans a més petits a San Carlo alle Quattrro Fontane per donar la sensació de que hi ha més profunditat).

- Baldaquí: És un petit temple que està situat a sobre del tron dels reis i fa d’altar.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

- Clarobscur o tenebrisme: Il·luminar l’escena a partir d’un focus concret de llum generant un contrast entre espais més clars i espais més foscos (el pare d’això és Carabatzio).
- Naturalisme o populisme: El fet d’utilitzar gent corrent en les escenes de manera natural.
- Escorç: És una tècnica que s’utilitza per donar més profunditat.

- Bodegó, natura morta : Gènere pictòric que engloba les representacions d’objectes sense vida en un espai (flors, fruita, etc).

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

- Putto / putti: Són motius ornamentals consistents en figures de nens, freqüentment nus i alados, en forma de Cupido, querubí o amoret.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

- Escena de gènere: Escenes quotidianes.

- Pilastra: Element arquitectònic semblant a la columna, però de secció quadrada o rectangular, sovint sortint d'un mur al qual és adossat o del qual forma part.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

- Perspectiva aèria: Captar l’ambient.

- Escenes galants: Predomines les escenes de la bona vida aristocràtica de temàtica amorosa banal i predominen els trios amorosos.

- Hedonisme: Identificar el be amb el plaer (totes les coses que porten plaer estan be).
- Voyeurisme: Persones nues o realitzant algun tipus d'activitat sexual.
- Grup escultòric

 

 

SEGLE XIX

- Eclecticisme: Estil mixta que agafa les faccions de varies fonts i estils.
- Positivisme: Actitud o tendència filosòfica que estableix les dades dels sentits com a font fonamental i pràcticament exclusiva de tot coneixement.
- Plein air: Pintura a l'aire lliure.
- Mur cortina: Paret o mur sense funció de sosteniment feta de vidre, alumini i altres materials lleugers, que forma una mena de cortina exterior que amaga els elements estructurals dels edificis.
- Efímer: De molt curta durada.
- Murs de càrrega: Paret d'una edificació que té funció estructural, és a dir, aquelles que suporten altres elements estructurals de l'edifici, com arcs, voltes, bigues, sobre biguetes de forjat a sota de la coberta.
- Pilars: Element arquitectònic vertical, de suport, aïllat i massís, sobre el qual descansa una volta, una coberta o alguna altra càrrega.
- Non finito (sfumatto): Inacabat ( aquest concepte es comença a treballar per Miquel Àngel al s.XVI).

- Tableautin: Quadres de format petit, molt detallistes i escenes costumistes.
- Escorç: Representació plàstica d'una cosa, de manera que algunes de les seves dimensions apareguin considerablement reduïdes per efecte de la perspectiva.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

- Marxant: Persona que s’ocupa d’ensenyar i vendre quadres, i fa/busca contactes. Persona que treballa com a relacions públiques per al pintor.
- Sèrie: Seguit de coses que se succeeixen les unes a les altres relacionades d'alguna manera entre elles.