Neoclassicisme
Definició
Moviment artístic que es desenvolupa a Europa i Amèrica a finals del segle XVIII i principis del XIX a conseqüència del descobriment de Pompeia i Herculà i que suposa la tornada a les cultures clàssiques de Gràcia i Roma, i alhora al Renaixement. (Pompeia va quedar sepultada pel volcà Vesubi l’any 79 dC. Al segle XVIII es van fer nombrosos descobriments.)
Context històric
El punt central serà l’any 1789 (Revolució Francesa; l’art és també com un reflex històric), el pas de les monarquies absolutes (Barroc i Rococò) als nous models polítics (Neoclassicisme). Els neoclassicistes pretenien trencar amb el Rococó, on veien reflectida la moral infame de les classes en el poder.
Es dóna una gran importància de la burgesia, que s’ identifica amb l’ordre neoclàssic dirigit per les acadèmies.
El neoclassicisme vol ser representatiu dels nous valors ètics burgesos.
Característiques artístiques més representatives
- Rebuig dels artificis i la frivolitat del Rococó.
- Recuperació dels models de l’antiguitat clàssica i dels seus ideals.
- Temàtica històrica, mitològica i al·legòrica.
- Principals protagonistes: l’individu i la natura. Eixos centrals: la raó i la natura.
- L’art clàssic era la perfecció, la senzillesa, l’harmonia, la raó... l’art dels pobles lliures.
