Realisme
Definició
Els tres principals representants seran Coubert, Daumier i Corot. El nom de Realisme sorgirà arran del fet que Coubert no va ser acceptat a l’Exposició oficial de 1855, motiu pel qual va organitzar una exposició paral·lela anomenada “Del Realisme. G. Courbet”.
Context històric
Les causes que van motivar l’aparició d’aquest moviment van ser les següents:
- El desencís pels fracassos revolucionaris de 1848 va ser l’estímul immediat. L’art va abandonar els temes polítics i es va concentrar en els temes socials: el protagonista serà el poble ras.
- Existeix una consciència dels artistes dins la Revolució Industrial i burgesa, a més del moviment obrer. Es tracten temàtiques i problemàtiques socials: el treball de dones i d’infants, uns horaris extenuants, uns habitatges insalubres, etc.
- L’estètica romàntica serà substituïda pel Realisme, el gust per traduir en imatges i relats allò que es veu tal com es percep, renunciant al somni i l’emoció gratuïts.
- Presència de les teories filosòfiques d’Auguste Comte: el Positivisme (l’experiència és l’única font de coneixement).
- Implantació de la burgesia (principal comprador d’obres), que demana temàtiques de paisatge.
- Hi haurà dos principis bàsics que influiran en l’Impressionisme: l’amor per l’entorn i la recerca de la fidelitat en la representació de la realitat visual.
Característiques artístiques més representatives
La característica principal és la temàtica paisatgística i social (sobretot la de les classes baixes). Existeix la idea que l’art ha de prendre consciència de la seva “missió social”, idea antagònica a la de l’art pour l’art dels romàntics. Courbet deia que la missió de l’artista consistia a abandonar el món de les idees abstractes i de les evasions estètiques i a denunciar els aspectes dolents de la societat.
