És aquell estil que es caracteritza pel carregament de les formes, amb predomini de les formes ondulades, corbes enfront de la línia recta.” Precedents: Il Vignola, certs treballs de M. Àngel (Escala Laurenciana...), els manieristes, etc.
L’obra equilibrada i racional del Renaixement va ser substituïda per l’expressió desequilibrada del Barroc; la sensació va substituir la raó.

El terme es pren del portugués “barroco”, en castellà “barrueca”, que designa una perla de forma irregular i que originàriament tenia un sentit pejoratiu.

 

 

 

 

 

 

 

El Barroc serà l’estil propi de la Contrareforma. Es va trobar en aquest estil un mitjà adequat per expressar la idea de l’església triomfant. (Ànsia de fer de les esglésies una part del cel aquí, a la Terra; i en la pintura, quadres que exalten sants i màrtirs).
Cal pensar que durant el s. XVI es realitza la Reforma Protestant i l’Església reacciona amb la Contrareforma (Concili de Trento (1545-1563); nous ordres: els Jesuïtes). Aquest poder de l’Església va tenir el seu equivalent a França i als països protestants amb el poder absolut.