- Reacció de la pintura feta fins al moment i com a culminació de la futura pintura del segle XX: aquesta és la base i la porta que obrirà la nova plàstica. És la culminació i ruptura. Culminació = l’estudi de la llum i la percepció visual havien estat l’objecte d’estudi i pràctica plàstica des del Renaixement. Ruptura = trencament d’un dels codis tradicionals de la pintura occidental, més enllà de la mimesi tradicional.

- Més que una escola, constitueix una actitud d’alguns artistes davant els problemes essencials de la pintura: la llum i el color. El tema d’una obra no és més que el suport on es reflecteix la llum; així doncs, es confereix poca importància al tema, ja que l’important són les incessants transformacions del paisatge.

- La plasmació de la llum: l’objectiu és captar la vibració de la llum sobre els objectes i la llum que reflecteixen els objectes. Els impressionistes afirmen que els objectes només es veuen en la mesura que la llum hi incideix.
- Utilitzen pinzellades llargues, soltes i juxtaposades (la juxtaposició de línies de color obliga la retina de l’espectador a fer la unió dels colors)... Ha de ser vista des de lluny.

- No té plantejament de profunditat ni de detallisme.
- Per primer cop es trenca amb la línia com a construcció de l’espai plàstic (aspecte considerat clau des del Renaixement).
- Els impressionistes adopten la llibertat de pintar el que volen quan volen i com volen. Duien una vida bohèmia i venien molt pocs quadres, ja que no eren gens reconeguts.
- Influència, en certa manera, de la fotografia i del món oriental: l’estampa japonesa (pels temes i el tractament informal de la vida contemporània, haurien de connectar estretament amb els propòsits plàstics dels pintors impressionistes).
- La temàtica ja no seran la història, la religió, la literatura..., sinó que girarà al voltant del paisatge, el bodegó o la vida quotidiana, sense cap dimensió moral i amb un caràcter festiu.